Lliurament dels Premis IND+I Science, que apropen la ciència al desenvolupament territorial
Els treballs guanyadors han tractat temes com un robot social, els “comuns urbans”, les emissions de CO2, eco-estratègies per pimes i la teoria de la participació pública en el disseny de polítiques
L’IND+I Science és un exemple de col·laboració entre institucions públiques, universitats i empreses per tal de fomentar la ciència i la innovació en empreses i territoris
Barcelona, 8 de febrer 2018 – L’IND+I Science, la plataforma de recerca que promou la investigació i la divulgació científica en innovació, indústria i ciutats sostenibles, a través de la perspectiva del valor públic i de la finalitat pública, ha celebrat avui l’acte de lliurament de premis de la primera edició IND+I Science 2018. En un acte celebrat avui a Barcelona, Carles Ruiz, president del Consell Assessor de l’IND+I i alcalde de Viladecans, i Sònia Recasens, Diputada delegada de Promoció Econòmica i Ocupació, Diputació de Barcelona, han lliurat el premis als millors assajos de recerca en indústria, innovació i l’agenda de les ciutats sostenibles.
Els Premis IND+I Science són una iniciativa de l’IND+I, organitzat per l’Ajuntament de Viladecans, en col·laboració amb l’Àrea Metropolitana de Barcelona, el Pacte Industrial de la Regió Metropolitana de Barcelona, el Pla Estratègic Metropolità de Barcelona, l’Institute for Innovation and Public Purpose de la University College London, i amb el suport de la Diputació de Barcelona.
Els premiats de la 1a edició dels Premis IND+I Science 2018 han estat:
En la categoria Agenda de ciutats sostenibles: Jordi Rosell, estudiant del programa de doctorat en Economia de la Universitat de Barcelona, amb l’assaig: “The impact of socioeconomic characteristics on CO2 emissions associated with urban mobility: inequality across individuals”; i Núria Vallès, estudiant del programa de doctorat en Persona i Societat en el Món Contemporani de la Universitat Autònoma de Barcelona, amb: “Designing a Social Robot for a Children’s Hospital. Caring responsibilities of Technological Design in sustainable cities”.
L’estudi de Jordi Rosell pretén investigar com afecten els factors socioeconòmics a les emissions de CO2 dels individus en la seva mobilitat quotidiana, revelant que el gènere, els ingressos i el municipi de residència tenen una gran incidència, però no els estudis i l’ocupació. Els resultats de la investigació possibilitarien realitzar una millora en les polítiques de mobilitat urbana. Rosell ha afirmat que “El 10% de veïns de l’AMB emeten el 50% del total de CO2”.
L’assaig de Núria Vallès analitza algunes qüestions vinculades amb la participació en els processos de disseny tecnològic, a partir d’una experiència participativa amb infants per dissenyar un prototip de robot social per a un hospital pediàtric. L’estudi proposa eixamplar la discussió sobre la democratització de la tecnologia, introduint en el debat les responsabilitats, en aquest cas de cura, en les ciutats intel·ligents i sostenibles. Vallès ha explicat com van dissenyar un robot social pensat per interactuar amb les persones seguint les normes de conducta social.
En la categoria Polítiques d’innovació metropolitana: Carlos Cámara, estudiant del programa de doctorat Information and Knowledge Society de la Universitat Oberta de Catalunya, amb l’assaig: “Urban commons: lessons from Barcelona at the beginning of 21st century”. La investigació doctoral de Carlos Cámara es centra en el concepte dels comuns, més concretament en el subgrup de “comuns urbans”, terme antic que ha ressorgit en un context de crisi global, que afecta diversos àmbits de la societat. L’objectiu de la recerca és comprendre aquest concepte, a partir de l’estudi de 29 casos etnogràfics de la Barcelona de principis del segle XXI, confeccionant cinc discursos a partir de les seves reivindicacions, autogestió i institucionalització, materialitat i tecnologia i cultura lliures. Cámara ha afirmat que “sense les comunitats i les persones que hi ha darrera, no es podria parlar de comuns urbans. Són els que decideixen com s’organitzen per gestionar comunitàriament un determinat recurs”.
En la categoria Indústria verda per al creixement sostenible: Elisenda Jové, estudiant del programa de doctorat en Economia i Empresa de la Universitat Rovira i Virgili, amb el seu treball: “Eco-strategies and firm growth in SMEs: EU15 and new EU membres.”
L’objectiu de l’estudi de l’Elisenda Jové és analitzar la relació entre una sèrie de pràctiques verdes i el creixement empresarial, prenent com a mostra 11.336 petites i mitjanes empreses ubicades a 28 països de la Unió Europea, totes relacionades amb, almenys, una d’aquestes pràctiques sostenibles: reducció d’aigua, reducció d’energia, ús d’energies renovables, reducció de materials, minimització de residus, reciclatge, disseny de productes fàcils de mantenir, reparar o reutilitzar.
En la categoria Innovació i indústria: Liliana Fonseca, estudiant del programa de doctorat Public Policy a la Universitat d’Aveiro (Portugal) en col·laboració amb la Universitat Autònoma de Barcelona, amb: “Universities in Innovation Policy-Design: a review of the participation of external actors in the policy process for the creation of public value.” L’assaig de Fonseca profunditza en la teoria de la participació pública en el disseny de polítiques, posant especial èmfasi en el potencial de les universitats per a contribuir a una innovació més informada, efectiva i a polítiques de desenvolupament regional, mitjançant el recolzament d’altres actors interessats, desbloquejant la inèrcia institucional. L’estudi reflecteix que el potencial de les universitat és cada cop més rellevant en una societat competitiva basada en el coneixement.
Les conclusions de l’acte han estat a càrrec de Rainer Kattel, Subdirector de l’Institute for Innovation and Public Purpose de la University College London, que ha insistit en la importància de la innovació per avançar en polítiques públiques.
L’IND+I Science vol posar la ciència al servei del desenvolupament sostenible, innovador, industrial i territorial. Es busca influenciar i millorar l’eficàcia dels instruments de política pública que s’estan portant a terme a nivell regional i local, generant debat sobre l’aplicació de la investigació en el nostre dia a dia.